ALGUNES REFLEXIONS SOBRE L’AMNISTIA

A la facultat de dret, em van ensenyar la diferència entre l'indult i l’amnistia: l’indult és un 

“perdó” al compliment de la pena imposada per un tribunal per un delicte o il·lícit penal 

comès i que pot concedir el govern de l’estat, si determinades circumstàncies així ho 

aconsellen i sempre que el penat mostri prèviament penediment. L'amnistia, per contra, 

equival a esborrar l’expedient, s’esborra la sentència judicial: per la persona incursa, el 

delicte mai no ha existit. Cal l’aprovació d’una llei específica promulgada pels diputats (no 

és el govern qui la concedeix) i els tribunals venen obligats a aplicar-la, arxivant les causes. 

Dic això perquè evidentment per les 4.000 persones encausades una amnistia suposaria 

que els exiliats podrien tornar a casa i en general un respirar, un alleujament en poder 

entomar el dia a dia amb certa normalitat, i no estar pendents de les resolucions dels 

tribunals, que poden acabar en sancions que van des de les penes privatives de llibertat, 

passant per inhabilitacions i acabant amb sancions pecuniàries (multes econòmiques) (i 

que ja veurien si respon la caixa de solidaritat). Això sense comptar que els antecedents 

queden i que en molts casos pressuposen no poder concórrer a certes feines o treballs). 

El punt de vista, però d’una part dels independentistes, que subscric, és que l’amnistia per 

si mateixa no resol el nostre problema d’alliberament nacional, perquè mentre subsisteixin 

certs tipus de delictes descrits en el Codi Penal d’Espanya, res impedeix la policia, la 

fiscalia i els magistrats que no et continuïn denunciant i encausant si fas determinades 

accions. Per posar només un exemple, els “desordres públics agreujats” que poden 

comportar fins a tres anys de presó. 

És per això que sostenim que la possible amnistia ha d’anar seguida del dret a 

l'autodeterminació. Però si ja és difícil que acabin concedint algun tipus d’amnistia, el dret 

a l’autodeterminació sembla impossible, i aquí és pel que entenem que si volem la 

independència només potser amb una DUI, és a dir aixecar i executar el mandat d'1 

octubre que tenim pendent. 

Com que això a curt termini no sembla ara mateix que ho puguem concretar perquè entre 

altres raons el front institucional (el Parlament) malgrat la majoria existent no respon), el 

dilema és quina contrapartida suposaria l’amnistia? Seria a canvi de renunciar al procés? 

D’altra banda, a ningú se li escapa que els efectes tant per les persones indultades com 

les possibles persones amnistiades condicionen necessàriament el seu comportament a 

futur.